En un informe titulat "The Rise of Innovation Districts" (L'auge dels districtes d'innovació), la Brookings Institution de Washington, D. C., enumera a Barcelona al costat d'altres set ciutats que compten amb districtes d'aquest tipus: Berlín, Londres, Medellín, Mont-real, Seül, Estocolm i Toronto. Com ha aconseguit això una antiga ciutat catalana, situada en la costa d'Espanya?

L'actual districte d'I+D, conegut com 22@Barcelona, va ser impulsat per una oportunitat única: transformar la zona de Barcelona coneguda des de fa temps com Poblenou. L'Ajuntament de Barcelona, va reconèixer un dels fets clau de la llarga història de la ciutat: Com a antic districte tèxtil i químic de Barcelona, Poblenou s'havia dedicat durant molt de temps a la producció industrial. Abans que es produís qualsevol canvi en aquest barri urbà, els dirigents i residents de Poblenou anhelaven aconseguir un objectiu durant 20 anys d'esforços concertats: crear un districte que servís de "plataforma d'innovació", situat dins de l'economia global del coneixement.

A finals de la dècada de 1990 es va iniciar un intens debat entre els barcelonins. Era una disputa política sobre un actiu sense explotar: la regeneració de les 200 hectàrees de zona industrial obsoleta del Poblenou. Un ampli ventall d'activistes, urbanistes, executius de l'administració, inversors i prestadors, a més de moltes altres parts, impulsaven dos objectius oposats. O bé una regeneració que preservi el patrimoni industrial productiu de la zona, o bé una transformació de la zona residencial, en resposta a la creixent escassetat d'habitatge social a Barcelona.

Malgrat aquesta confrontació, o potser a causa d'ella, en 1998 es va adoptar una solució mixta. Es va decidir crear un "districte compacte de la ciutat", en el qual conviurien les empreses del coneixement amb les residències. L'any 2000 es va aprovar el pla: "Modificació del Pla General Metropolità de Transformació de les Àrees Industrials del Poblenou, Districte d'Activitats 22@". Amb aquesta mesura, Barcelona va apostar decididament per conservar el perfil més antic d'aquesta zona, però també per combinar els usos residencials.

Per a entendre millor com i per què ha triomfat el 22@Barcelona, entrevistem a un dels líders més importants del districte, el Dr. Josep M. Piqué, president de l'associació La Triple Helix. Tal com ho recorda Piqué, els "executius triats i nomenats de la seva ciutat van fer un esforç especial per mirar cap endavant, i per fer-lo de manera que la seva ment s'estengués molt més allà d'uns pocs anys en el futur". Amb plans concrets a la mà, van mirar cap endavant, "cap a una transformació urbana que, amb el temps, ha regenerat progressivament la zona industrial". Es va optar per evitar l'enfocament convencional, que utilitza la demolició per a canviar completament l'entorn urbà. Es va desenvolupar un procés diferent, amb l'objectiu d'establir un equilibri que permetés redefinir la nova forma urbana en continuïtat amb les formes anteriors".

Amb aquesta idea en el centre d'un programa massiu, Barcelona va iniciar els projectes de transformació dels barris. Sabien que no anava a ser fàcil, sobretot perquè durant més de cent anys el principal motor econòmic de Poblenou va ser la indústria pesant. Però al llarg de dues dècades, Poblenou s'ha convertit en un model premiat d'I+D i disseny científic-tecnològic. Avui dia continua triomfant gràcies al foment de la col·laboració i les sinergies entre tots els actors clau: universitats, agències governamentals, empreses privades, organitzacions sense ànim de lucre i associacions. El resultat és un alt nivell de formació d'empreses i d'emprenedoria que està vinculat a la creació d'una qualitat de vida decent per als residents i els viatgers.

La història va oferir algunes lliçons als activistes i als funcionaris (triats/nomenats) que van encapçalar el projecte. Durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, el sector tèxtil va ser el més important, i més tard la indústria mecànica, química i alimentària. En la dècada de 1960 va començar la decadència de la zona. Aquest procés es va intensificar durant la crisi econòmica dels anys 70 i 80. Segons la història descrita per Piqué, "els Jocs Olímpics de 1992 van suposar la construcció de la Vila Olímpica, amb circumval·lacions al voltant de Barcelona. La recuperació de les platges de la ciutat mediterrània va coincidir amb l'obertura de la Diagonal, l'avinguda més ampla i important de Barcelona. El colofó va ser la construcció de l'estació de tren d'alta velocitat de la Sagrera".

El procés es va posar en marxa l'any 2000 amb una primera fase de renovació urbana i infraestructures d'alta qualitat. En 2004, 22@Barcelona va desenvolupar i va desplegar diverses estratègies. Segons el Dr. Piqué, "el seu objectiu era crear, dins del districte, un conjunt de 'Clústers Urbans d'Innovació'. Aquests es van centrar en diversos sectors emergents que Barcelona va prioritzar per a la pròxima economia de la ciutat". Hi havia quatre sectors: mitjans de comunicació, tecnologies mèdiques, energia i tecnologies de la informació/comunicació. En alguns casos, aquests sectors ja eren presents, mentre que en uns altres, com les tecnologies mèdiques i l'energia, s'apostava per la possibilitat d'atreure'ls a la ciutat. En 2009 es va afegir el disseny a la llista de quatre categories.

Aproximadament el 70% de la zona industrial de Poblenou s'ha renovat en l'última dècada. 22@Barcelona ha aprovat 150 plans de "transformació urbana", dels quals 141 han estat executats per inversors del sector privat. Els plans aprovats suposen un total de 3.029.106 m² de superfície. Es tracta de més de 140.000 m² de sòl per a equipaments més gairebé 1.600 habitatges amb alguna mena de subvenció pública.

La regeneració del districte ha propiciat la creació de 10 campus universitaris. En total, acullen a més de 25.000 estudiants, a més de 12 centres d'I+D i transferència tecnològica. L'últim cens d'empreses de 22@Barcelona ha demostrat que, malgrat el tancament forçós d'edificis per la pandèmia, continua havent-hi un creixement continuat.

Segons l'últim cens empresarial de 22@Barcelona, més de 8.223 empreses estan situades dins de 22@Barcelona, donant ocupació directa a 93.000 treballadors. La facturació total de les empreses del districte és de 10.300 milions d'euros, dels quals el 32,3% són empreses basades en el coneixement. Un altre 27,4% són empreses orientades a l'exportació. Un 40,4% de les empreses estan relacionades amb els diferents clústers del districte.

Entre les lliçons apreses a Barcelona, destaquen diverses que són rellevants per a projectes similars situats en qualsevol altra part del món:

Una ciutat vibrant ofereix una base magnífica per a desenvolupar una economia basada en el coneixement. Les ciutats són la principal plataforma per a qualsevol economia basada en el coneixement perquè són, en essència, plataformes de talent. Els éssers humans són la matèria primera de la nova economia. Si un districte vol atreure, retenir i crear talent, les seves ciutats amfitriones han d'oferir un gran lloc per a aprendre, treballar, jugar i viure. Les ciutats són un lloc d'aprenentatge de noves aplicacions, cosa que significa que l'entorn urbà pot utilitzar-se com un laboratori vivent de manera que permeti "aprendre localment per a competir globalment".

Tant els desenvolupaments en zones verdes com en zones industrials creen "ecologies de la innovació" que vinculen a cadascun dels diferents "agents del canvi": universitats, indústries, governs. Els seus punts de partida poden ser molt diferents, però la visió posa l'accent en l'economia basada en el coneixement. Per a tenir èxit amb els seus projectes de districte, les ciutats han après que han d'aprofitar al màxim les capacitats de cada agent.

La revitalització urbana a gran escala necessita un enfocament integrat, que inclogui un gir cap a la renovació de les infraestructures urbanes, una estratègia empresarial i econòmica intel·ligent, un enfocament de làser en el talent i la dimensió humana i una base sòlida proporcionada per una governança intel·ligent.

És necessari un lideratge clar per part del govern, especialment per a crear un districte d'innovació reeixit. En alguns casos, pot ser l'alcalde de la ciutat, i en uns altres pot ser a nivell regional o nacional. La participació de les universitats i les associacions ajudarà a generar la visió i a crear confiança en el projecte. Sense regles clares sobre l'ús del sòl, i sense una visió clara sobre la mena de districte, serà difícil avançar en el procés de transformació.

Gordon Feller