El districte de la innovació s’amplia, creix, es multiplica. Malgrat les crítiques que sempre ha suscitat, és un diamant, en brut en gran part. Com a tal cal valorar-lo i cuidar-ho, perquè es converteixi en un goig, d'escala humana i comunitària, que inspiri, i continuï alimentant el dinamisme econòmic i innovador en el qual radica la seva essència. Dissenyar junts des de l'origen pot ajudar a tal fi.

El disseny col·laboratiu d'oficines, dels seus entorns de treball, d'habitatge públic o els seus entorns urbans pot semblar cool i progressista, d'una banda, però sospitós de poc eficaç o elitista per l'altre. Res més lluny de la realitat.

En el sector de l'arquitectura, tal com il·lustra la poc coneguda corba de Macleamy[1],  moure les decisions de disseny cap amunt és la millor estratègia per a  aconseguir els objectius de projecte. En la indústria de l'automoció, Toyota  porta demostrant al món des de 1970 que dissenyar junts des de l'origen ofereix  més valor amb menys recursos als usuaris, els consumidors i a la societat en  general. 

Les polítiques econòmiques de la Comunitat Europea confirmen que el disseny col·laboratiu aplicat a l'edificació, a més de sexy, s'ha convertit en un valor imperatiu amb el qual desplegar la New Green Deal o la Indústria 4.0. Nacions Unides treballa contra rellotge perquè la humanitat col·labori a aconseguir els ODS mentre alerten de l'irreversible de la situació ambiental en tot just una dècada. Tot per al 2030. Raons n’hi ha, per la qual cosa sembla intel·ligent transcendir estereotips i establir el seu valor just.    

Posem focus. Segons un informe de Mkinsey al 2017[2], la  construcció podria incrementar per 5 o per 10, la seva productivitat si  s'industrialitza i es transforma digitalment. No obstant això, en la indústria  de la construcció tenim un grau de digitalització i industrialització en plena  evolució, però molt escàs.

Avui dia, la tecnologia està permetent grans avanços en la producció de cadascuna de les peces, lliurament in situ i el seu assemblatge fins a crear un edifici. A més, a la UE hem canviat la legislació per a posar en pràctica una gestió que integra l'abans, durant i després del moment de la seva creació per a reduir, reutilitzar i reciclar tots els recursos possibles per a la seva creació: naturals, tecnològics, econòmics, energètics, etc.

Aquest  escenari - incipient - requereix que els seus protagonistes assumeixin nous  rols i competències, és a dir una transformació cultural de l'ecosistema de  consultors i gestors variat, arquitectes i urbanistes, dissenyadors de  diferents  disciplines, enginyers, constructores, industrials i instal·ladors de diversa índole, etc.

El Disseny col·laboratiu es basa en dues coses. 1) que els equips de projecte col·laborin entre si des dels inicis, alineats en els objectius, incentivats per a aconseguir-los, compartint informació i comunicant-se de manera fluida. 2) que estigui ben sintonitzat mitjançant sensors tecnològics i sociològics amb les necessitats de les persones de les parts interessades, siguin de l'ocupant d'una oficina i el talent que requereix, del promotor i el seu agent comercialitzador, dels veïns del barri on se situa determinat edifici, així com l'impacte que té els usos de l'espai públic o la mobilitat de la ciutat.

Posant-nos una mica èpics, quan mitjançant el disseny i la construcció col·laborativa sumem el talent i la imaginació de tots els involucrats en la creació d'un edifici, sovint es fan realitat obres d'arquitectura que brillen per a les generacions futures. Es converteixen en hàbitats per a cuidar a les persones que viuen i treballen en ells, i conviuen en els seus voltants. Es converteixen en béns socials que contribueixen a la societat.

 Juanjo Moreno, CEO en Yutopias i coordinador del Workplace Hub al 22@NETWORK BCN