Els promotors ajornen projectes per 150.000 m2 per l'excés d'espai 

Rosa Salvador (La Vanguardia)

El sector educatiu ha agafat el relleu a la tecnologia i s’ha convertit en el primer arrendador d’oficines a Barcelona en el primer trimestre de l’any amb 20.000 m2, un 28% dels 73.000 m2que es van llogar a la ciutat, segons les dades de la consultora JLL.

La directora de la firma a Barcelona, Laura Caballero, destaca que “el sector es veu impulsat pels fons Next Generation de la Unió Europea i per l’atractiu de la ciutat, que ja compta
amb la base de professionals digitals que necessiten els nous projectes”.

Sortiran al mercat 550.000 m2 fins al 2025, rècord històric, mentre que el teletreball en redueix la demanda

Segons les dades del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Espanya destinarà 3.593 milions d’euros dels fons europeus a la transformació digital del sistema educatiu i a desenvolupar les competències digitals de professors i alumnes. La possibilitat de captar part d’aquests fons ha portat a obrir noves instal·lacions a Barcelona a Eada (4.150 m2al centre de la ciutat ); Ilerna (5.600 m2al carrer Lepant); Hipatia (una de les marques del grup CEAC, amb 5.940 m2a l’edifici Europa de l’Hospitalet de Llobregat); el grup de formació professional Medac (2.700 m2), o Nuclio Digital School (1.500 m2).

“Ens estem trobant que busquen espai a la ciutat empreses internacionals que fan formació en línia. Perquè tot i que els professors que faran les classes segurament teletreballen, tot l’equip tècnic que manté la plataforma residirà a Barcelona”, assenyala Caballero. “La posició de Barcelona com el hub digital i tecnològic més gran del sud d’Europa és molt valorada per escoles i companyies educatives, que necessiten atreure aquí els tècnics, però també professors i alumnes”, assenyala.

El sector educatiu havia representat amb prou feines un 7% de la contractació d’oficines durant els quatre anys anteriors (2019-22), molt lluny de la tecnologia, que va contractar de mitjana un 28% de les oficines que es van llogar anualment a Barcelona. A l’inici del 2023 aquesta posició s’ha revertit i les tecnològiques han llogat només un 9% de les oficines.

“La situació dels mercats financers ha portat moltes empreses tecnològiques a reduir plantilla, i a totes a frenar el seu ritme de creixement –assenyala Caballero. A més, aquest és un dels sectors en què està més estès el teletreball”, afegeix. Així, aquestes empreses en molts casos estan sotsarrendant part de les oficines que havien contractat. “En general el lloguer inclou clàusules de compliment obligat, fet pel qual han de pagar la renda encara que tinguin buides part de les seves oficines ”, assenyala. Aquesta fórmula, a més, els permet continuar a l’immoble si preveuen reprendre aviat el creixement.

L’aturada de les empreses tecnològiques i la generalització del teletreball o de fórmules de treball híbrid, que redueixen la necessitat d’espai d’oficines per a les empreses, ha fet que el ritme de contractació d’oficines hagi descendit a Barcelona: durant el primer trimestre ha baixat un 4,6% respecte a la mitjana de l’última dècada i un 25% respecte al primer trimestre de l’any passat.

Aquesta situació es dona, a més, en un moment en què estan sortint al mercat una allau d’edificis d’oficines que es van començar abans de la pandèmia: 550.000 m2segons les dades de la consultora, un rècord de nova oferta, que es lliuraran abans del 2025 i que suposarà incrementar l’espai d’oficines disponible a Barcelona en un 7%. La majoria d’aquests projectes seran al districte tecnològic 22@, amb 250.000 m2(un 44% del total), mentre que 150.000 m2més (un 28%) corresponen a edificis al centre de la ciutat, en molts casos procedents de rehabilitacions. Només durant el primer trimestre s’han lliurat més de 80.000 m2d’oficines noves o rehabilitades, més de la meitat al 22@.

La sortida de nous edificis ha fet augmentar la taxa de disponibilitat a Barcelona fins als 660.000 m2: un 8% de les oficines de la ciutat esperen llogater, amb una taxa que puja fins a un 15,5% al 22@, però és de només un 3,2% al centre de la ciutat.

“Les perspectives que hi hagi un excés d’oferta que faci que els edificis no es lloguin o baixin les rendes ha fet que molts propietaris parin els projectes que tenien en marxa”, reconeix Caballero. Així, durant els últims sis mesos s’han paralitzat projectes que afegien 150.000 m2d’oficines addicionals, segons les dades de la consultora JLL, especialment a la zona nord del 22@. “El mercat d’oficines està molt professionalitzat i els directius han preferit esperar que la nova oferta es vagi absorbint”, reconeix.

Les rendes de moment s’han mantingut estables als millors edificis i oscil·len entre els 28 euros/ m2/mes, al centre de negocis ( CBD) de passeig de Gràcia i Diagonal, i els 13,75 euros/ m2/mes, als edificis de la perifèria. Amb tot, més enllà d’aquests valors “facials” prolifera la negociació, sobretot per captar grans llogaters, amb ofertes de mesos de carència en què no es paga el lloguer, i fins i tot de fer pagar les obres d’adaptació de l’espai interior al nou inquilí.