The draft Science Law of Catalonia has been debated and definitively approved by the Parliament of Catalonia in the plenary session held this morning. To date, the debates arising from this initiative have been conditioned by the effects of the pandemic, which has demonstrated the need to articulate competitive industrial ecosystems on a global scale that guarantee responses to technological and social challenges such as those we have observed in the last two years.

És per això que actualment la societat és conscient, encara que sigui intuïtivament, que un país pròsper necessita un sistema d'R+D+I sòlid i eficient, motiu pel qual la nova Llei de la Ciència té per objecte establir un marc per al foment de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació a Catalunya i proveir els agents del sistema d'instruments que contribueixin a la generació, la transferència i la difusió del coneixement.

El 22@Network BCN, l’associació empresarial del districte de la innovació 22@, celebra l’aposta per una política en ciència i tecnologia de qualitat per a la promoció de condicions favorables perquè la innovació floreixi i la societat pugui gaudir d'aquestes innovacions. Això no obstant, a l’associació del 22@ preocupa els actuals nivells d'inversió per al foment de la innovació empresarial, equivalents a nivells de 2008, i la complexitat en la tramitació dels fons Next Generation. Tenint aquests aspectes en compte, el sector del 22@ afirma que no sembla fàcil competir amb altres regions i països del món que, per contra, han augmentat significativament la inversió en recerca, desenvolupament i innovació durant el 2021 i el 2022.

En l’actualitat, els reptes són molts i el futur de la nostra societat depèn de com encarem els anys vinents. En aquest sentit, les iniciatives legislatives relacionades amb l'impuls de l'R+D+I són indispensables per garantir una ciència de qualitat que estigui a l'altura de les exigències del moment. Ara bé, per què un sistema de recerca que s'ha demostrat excel·lent no aconsegueix generar l'impacte esperat? Per què Catalunya no apareix en posicions capdavanteres dels rànquings mundials d'innovació? Com s'hauria de repensar el model i quines eines i instruments s'haurien d'incloure?

L’associació 22@Network BCN defensa que si bé és necessari millorar el finançament, el problema rau en la transferència. Des del districte 22@ es comprova que hi ha un sistema excel·lent en impacte científic, però es necessiten més fons per assegurar la qualitat del sistema públic de ciència o per posar en marxa més consells assessors i de coordinació (consells formats per experts en el sistema de ciència però no sempre en contacte directe amb el món empresarial).

El 22@Network BCN se sent decebut en aquest sentit, ja que considera que la nova Llei de la Ciència no és una llei per a la innovació, pel fet que oblida els mecanismes que permeten a l’ecosistema empresarial innovar. Entre els principals motius de desencís, l’associació del districte 22@ destaca que, perquè la llei de la ciència contempli la innovació, hauria de tenir en compte els següents aspectes essencials:

• Una llei que contempli la innovació ha de posar el focus en el mercat. Per contra, la nova llei oblida l'R+D+I empresarial i és un fet demostrat que no hi ha ecosistema innovador sense mecanismes de cooperació entre els diferents agents.
• L'R+D+I no segueix un procés lineal. La recerca no sempre genera les innovacions com una cascada connectada on el mercat recull els èxits generats aigües amunt. La innovació no espera els resultats de la ciència amb passivitat i resignació. Explora opcions, dreceres i sistemes alternatius. La recerca i la innovació tenen lògiques diferents.
• No hi ha més i millor innovació pel fet que hi hagi més infraestructura de recerca i desenvolupament si aquesta no s'enfoca a la competitivitat del mercat. La innovació busca sempre l'impacte en el mercat i es regeix per èxits d'absorció empresarial.
• Manca una aposta clara cap a la disminució de la burocràcia. La innovació ha de fugir de la burocràcia, necessita agilitat, flexibilitat i experimentació.
• És impossible regular la innovació ex-ante en el 100% de les ocasions. És clau preveure espais de proves i pilots (com els anomenats Sandbox o entorns controlats).
• Millorar el sistema d'incentius fiscals i d'ajuts a la innovació.

La conclusió que trasllada el 22@Network BCN és que resulta ingenu posar només el focus en el sistema públic de recerca, ja que la innovació acabarà entenent-se com si la relació entre inversió en ciència (i en ciència pública) resultés sempre en avantatges competitius empresarials, i això no sempre passa, almenys no al ritme que es necessita per situar-se com a líders mundials en innovació. Invertir en innovació no ha de suposar perdre ni un euro d'inversió en la recerca per continuar generant una R+D excel·lent. No és un joc de suma zero; cal continuar invertint en R+D pública sense descuidar les inversions en tecnologia i innovació privada.