Quan el 2003 BAU, Centre Universitari de Disseny es va traslladar al Poblenou, el barri tenia un rostre molt diferent. Malgrat que avui ens costi de creure, hi havia encara solars amb animals de granja i carrers sense asfaltar. Institucions com la Pompeu Fabra, Can Framis o la Sala Beckett, avui referents indiscutibles, eren amb prou feines un projecte esbossat en un plànol.

Des d’aleshores, la transformació del barri ha estat espectacular. En menys de dues dècades, el Poblenou s’ha convertit en un enclavament vibrant, pol d’atracció d’empreses i turistes, i en una de les zones més cobejades per viure-hi i treballar-hi. Una sola dada resumeix l’èxtasi del barri: en aquest període de temps, l’aportació del 22@ al PIB de la ciutat s’ha multiplicat per quatre.

Tot creixement accelerat, però, té un revers que sovint queda oblidat a l’ombra de gratacels i projectes faraònics no sempre ben integrats en la història i les dinàmiques locals. El Poblenou és també avui un dels punts crítics de la gentrificació a Barcelona, i són diversos els litigis del veïnatge i les entitats amb projectes poc sensibles amb la realitat quotidiana i familiar del barri.

En un paisatge tan complex i rabiosament apassionant en tots els àmbits (urbà, social, tecnològic, artístic), el primer que ha de fer un centre universitari és preguntar-se quin paper vol jugar-hi. Quin rol pot desenvolupar des de i per a la comunitat. No es tracta de triar bàndol, sinó d’ocupar un espai central i de remar cap a un desenvolupament orgànic i integrador que comprengui diferents sensibilitats, idees i visions sobre la realitat.

Les institucions que funcionen i que acaben sent veritablement útils no són aquelles que lideren en solitari, sinó les que sedueixen des de l’acompanyament. Les que escolten el batec del barri i l’impulsen cap a noves direccions. Des de la seva implantació al Poblenou, BAU ha cultivat aquest esperit amb la convicció que l’art i el disseny poden actuar com a motors de transformació social.

Al llarg dels anys, BAU ha procurat sempre participar de manera activa en la vida cultural del barri. Per exemple, les creacions audiovisuals de l’alumnat han format part de la programació del festival Llum Barcelona i s’han exhibit en espais com l’Ideal – Centre d’Arts Digitals. Alhora, pensant en les futures generacions d’artistes i dissenyadors, s’exploren col·laboracions amb centres de secundària com l’Escola Voramar.

Fruit de la constància, de mica en mica BAU ha anat ampliant la xarxa d’actuacions fins a intervenir en altres barris còmplices com la Barceloneta o el Raval, sempre amb un peu al Poblenou, com demostra el projecte Disseny x la Inclusió, apadrinat pel Museu del Disseny i amb un impacte extraordinari en les vides de persones en risc d’exclusió social.

Però l’autèntic canvi social sempre comença a casa. I és a les aules, tallers i platós de BAU on cada any es forgen a foc lent noves promocions de graduats en Disseny que després apliquen en entorns professionals l’esperit inconformista i transformador amb el qual s’han format. 

Així, l’any acadèmic a BAU és una successió d’esdeveniments culturals oberts al barri en què tenen lloc des de desfilades i rodatges fins a conferències i presentacions de llibres, des d’exposicions i concerts fins a trobades d’amants de la tipografia. La intenció és en tot moment d’obrir les portes al barri perquè tothom hi participi, i consolidar el centre com un espai permeable per on circulen persones, idees i projectes en totes direccions.

Per descomptat, no n’hi ha prou amb les bones intencions ni amb un programa engrescador. Mantenir-se com a punt de trobada de grups humans, activitats culturals i plataformes empresarials tan diversos és una tasca altament exigent que requereix no perdre mai el contacte amb l’actualitat i ser capaç de percebre els ritmes i els matisos del barri.

BAU no és aliè als conflictes ni a les contradiccions del desenvolupament frenètic del Poblenou i d’una ciutat globalitzada com Barcelona. Al contrari, treballa des de la idea que l’art i el disseny, sobretot de forma compartida i transversal, poden contribuir a crear un entorn més equilibrat, sostenible i inspirador. 

En aquest sentit, el gran repte de la universitat és exercir de pont entre l’alumnat i el professorat, d’una banda, i el món empresarial, de l’altra; entre entorns acadèmics i creatius i el carrer. Aquesta és la pedra angular del programa de Doctorat, que acull i desenvolupa projectes de disseny basats en l’economia circular, la integració de les persones usuàries en el procés de disseny i la recerca de noves materialitats. I també d’iniciatives com el BAU Talent Networking, que ofereix a les empreses i estudis professionals l’oportunitat d’incloure els joves talents en els seus projectes.

El cercle virtuós comença quan la universitat toca de peus a terra i entén què necessiten les persones del seu entorn per tenir una vida més digna, més justa i més pròspera, i es tanca en positiu quan és capaç d’oferir respostes originals, honestes i realment transformadores —sovint després d’un llarg camí ple de descobriments i aprenentatges inesperats.

En definitiva, es tracta d’oferir al conjunt de la societat allò que la universitat té de més valor: la joventut i la creativitat. 

BAU, Centre Universitari de Disseny