El procés del model Superilla o la plataforma Decidim han estat alguns dels projectes de participació i innovació democràtica que han convençut el jurat, format per més de 2.500 ciutadans i experts de diferents àmbits, per escollir Barcelona com la primera Capital Europea de la Democràcia. Durant un any, del setembre del 2023 a l’agost del 2024, s’oferirà una programació d’esdeveniments i activitats per enfortir la democràcia a Europa.

La iniciativa, impulsada per The Innovation in Politics Institut amb el suport del Consell d’Europa i de la Comissió Europea, té com a objectiu principal promoure la innovació democràtica i l’enfortiment democràtic a Europa i en l’àmbit internacional. També hi col·laboren altres organitzacions que busquen aprofundir la democràcia, com són Democratic Society, RSA, German Marshall Foundation i una vintena més d’actors rellevants.

Barcelona ha estat escollida com a primera Capital Europea de la Democràcia entre tretze ciutats candidates gràcies a diferents projectes que han fet de la ciutat un referent en participació i innovació democràtica:

• Plataforma Decidim, de participació ciutadana a internet, una eina amb la qual els veïns i veïnes de la ciutat poden debatre i proposar polítiques municipals i incidir-hi. Desenvolupada l’any 2016, s’ha implementat en centenars de ciutats del món.
• Procés participatiu relacionat amb les superilles: en el projecte de transformació urbanística s’hi ha implicat la ciutadania en processos de consulta, deliberació i disseny dels espais.
• Pressupostos participatius, el procés més participatiu de la ciutat: 70.000 persones s’hi van inscriure per decidir el destí de 30 milions d’euros en inversions als districtes.
• Assemblees ciutadanes: un format innovador que ha permès que les persones participants en el Fòrum Jove BCN i en l’Assemblea Ciutadana pel Clima proposin actuacions per millorar la vida dels joves i per fer front al canvi climàtic.
• Canòdrom, l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona és un laboratori ciutadà articulat al voltant dels drets digitals, els hackfeminismes, l’educació digital i les tecnologies lliures i l’impacte ecològic que tenen.