En el mes de març de 2020, la irrupció de la pandèmia ens va tancar sense previ avís ni preparació per a una situació d'emergència sanitària en què, per seguretat, no se'ns permetia moure'ns lliurement pels nostres pobles o ciutats, anar a treballar o a estudiar, o fins i tot trobar-nos amb els nostres veïns més propers. Sostenir les nostres vides tal com ho estaven fent uns dies abans ja formava part del passat.

Per a entitats socials com la Fundació IRES, el xoc amb la nova situació i les conseqüències d'aquesta van ser visibles ràpidament en l'atenció que portem a terme. Les necessitats de les famílies no s'aturaven, ni els seus processos, al contrari, emergien noves dificultats a les ja existents. Moltes d'elles haurien d'afrontar dificultats més dures que les que havien experimentat fins al moment, desapareixent en moltes llars els ingressos precaris, però periòdics, que havien arribat fins aquell moment. Es va evidenciar que l'oportunitat de fer teletreball només era real per a un sector de la població i que el seguiment escolar amb els recursos tecnològics adients no era possible per tots els infants i joves.

Llegeix la notícia completa aquí.