L'OPINIÓ: URBANISME I SOSTENIBILITAT AL 22@

per Carla Escolà Costa,

Els casos de transformacions urbanes d’èxit són els que millor sintonitzen amb les expectatives de la societat a la qual serveixen. Un exemple conegut  és l’Eixample de Cerdà. Cerdà es va trobar amb una demanda majoritària d’espais habitables, saludables i amb la màxima qualitat ambiental possible per tal de poder oblidar una realitat pandèmica i confinada.  Va trobar el suport amb agents disposats a finançar una nova manera de viure, i va tenir la sensibilitat de fer-ho garantint la qualitat urbana per a tothom.

La transformació urbana del 22@ també és un cas d’èxit i també va saber sintonitzar amb les expectatives de la ciutat: es va iniciar en una Barcelona que se sabia per fi una de les ciutats de referència al món, i va ser capaç de convertir un teixit productiu en decadència en un districte innovador.

Els darrers anys s’ha proposat ajustar el seu desenvolupament a les expectatives actuals, que en el fons es poden resumir  en una paraula: sostenibilitat. Sostenibilitat ambiental en un context d’emergència climàtica, sostenibilitat social en un context d’emergència habitacional i sostenibilitat econòmica en un context d’emergència econòmica.

La vitalitat del 22@ depèn de molts factors, però fonamentalment de la capacitat de vehicular aquesta triple sostenibilitat. 

La normativa que impulsa l’Ajuntament parteix d’un procés col·laboratiu: el pacte ‘Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible’, en què des del 22@Network BCN vam participar i signar, i que es basa en paràmetres de sostenibilitat. 

La nova normativa està actualment en fase d’anàlisi de les al·legacions presentades, i es preveu una aprovació inicial per l’octubre. Sense entrar en el nivell de detall de les al·legacions que vam presentar coma 22@Network BCN, a continuació comparteixo algunes reflexions sota el prisma de la triple sostenibilitat.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, aquest és un objectiu compartit per tots els agents del districte: des dels veïns que l’habiten, especialment els més joves,  fins a les empreses que només s’implanten en edificis que comptin amb una certificació ambiental. Així com Cerdà es va trobar amb una societat que volia fugir de les condicions insalubres del passat, avui dia tenim el repte d’evitar una pèrdua d’habitabilitat de cara al futur. 

El nou Pla incorpora alguns punts interessants, com la inclusió de superfícies de coberta vegetal i/o fotovoltaica, el tractament del sòl i dels espais lliures, entre d’altres,  però podria anar més enllà, com per exemple vinculant la sostenibilitat ambiental amb l’econòmica a base d’incentius. Seguint l’estela de la llei 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, es podrien oferir per exemple augments d’edificabilitat a canvi de la consecució d’edificis que compleixin criteris ambientals ambiciosos, com per exemple ser positius energèticament.  

El pacte ja incorporava altres elements interessants que es poden explorar en clau ambientalment sostenible, com una guia de criteris per definir  els paràmetres de qualitat objectivables basats en la qualitat, que podria servir de suport a les comissions de qualitat i als redactors de plecs de concursos , o un segell de qualitat 22@ per incentivar els desenvolupaments innovadors i sostenibles i crear comunitat de districte.  

A nivell de sostenibilitat social és positiva la densificació habitacional que planteja el Pla, tant en el sentit social com el d’impulsar la mixtura d’usos al districte, tot i que la inclusió d’habitatge protegit no hauria d’impedir la generació d’habitatge lliure per a les persones que venen a treballar-hi i no poden accedir a un habitatge protegit. Aquest és un handicap important per aconseguir la ciutat dels 15 minuts i per impulsar la mobilitat sostenible: el trànsit del vianant és econòmicament, ambientalment i socialment sostenible.

La redensificació en habitatge ha anat en paral·lel a la introducció d’unes noves superfícies d’espais lliures, places i jardins urbans per als nous habitants. Això s’ha produït en detriment d’espais de viari, en la línia de la reducció de superfície viària progressiva que s’ha implantat amb èxit en molts teixits de Barcelona, en aquest cas amb un canvi de clau urbanística.  No és el primer cop que s’innova en aquests processos: el pla anterior va preveure la desconsolidació de sòl urbà per efectuar cessions, cosa que va acabar modificant la normativa urbanística general. Esperem que aquesta solució no acabi endarrerint la tramitació normativa.

Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, és evident que els plans urbanístics no fructifiquen sense agents disposats a invertir-hi recursos econòmics. En aquest sentit cal donar la màxima garantia de seguretat jurídica a qui hagi invertit recentment en actius al districte, alguns dels quals feia mesos que estaven tramitant Plans de Millora Urbana quan es va aprovar la moratòria.  També cal assegurar-se que els costos de transformació estiguin ben balancejats perquè hi hagi prou agents disposats a invertir-hi.

Un altre aspecte a destacar sobre sostenibilitat econòmica és l’impuls de les activitats innovadores com la Indústria 4.0. Els documents publicats del nou Pla identifiquen els Edificis Industrials Consolidats (EIC) com el marc on es poden produir activitats industrials innovadores, indústria 4.0, sense haver de transformar urbanísticament els edificis.

El fet de no haver de transformar-los per acollir aquestes activitats és un dels factors clau per garantir l’èxit de la futura evolució del 22@ en tant que districte de la innovació: d’aquesta manera s’incentiven econòmicament unes activitats que potser no poden tenir lloc en edificis en rendes massa elevades, però que poden aportar el que Europa està marcant com a camí de futur: tecnologia, digitalització i sostenibilitat. 

Cal en definitiva una massa crítica d’innovació, de sostenibilitat, i de mixtura social per mantenir i reforçar l’èxit d’un 22@ que és i ha de continuar essent un referent al món de com les ciutats poden aportar valor econòmic, social i ambiental a través de l’urbanisme.


JORDI PARÍS

Arquitecte, soci de PICHarchitects

Membre de la Comissió d'Urbanisme del 22@ Network

President de la Cambra d'Empreses de Serveis Professionals a la Construcció


Comentaris


Per comentar, si us plau inicia sessió o crea't un compte

SUBSCRIU-TE!

Vols estar sempre assabentat de les últimes novetats i els events al districte 22@?
Modificar cookies