Una visió simple però molt clara i diàfana de la innovació consisteix en considerar que aquesta té lloc quan alguna solució o algun desenvolupament s’integra en una activitat econòmica o en un model de negoci. Tot el que succeeix abans d’això és molt interessant, genera molt coneixement i, com una inversió, comporta un risc associat important, però no és innovació. 

Per tant, l’actor principal en la innovació són les empreses, independentment de la seva dimensió, capaces d’introduir, adaptar i adoptar coneixement i, molt sovint, tecnologia en forma de nous productes, serveis o solucions.

En relació a aquest procés d’adopció de tecnologies, ens trobem en un moment i un context històrics molt significatius. El món físic i tangible s’ha combinat de forma irreversible amb el món digital. Aquest procés es deu principalment a l’expansió i al desenvolupament de tecnologies transversals que el faciliten. Tecnologies com la internet de les coses, la impressió 3D, la intel·ligència artificial, la simulació, la robòtica, la ciber-seguretat... Sense oblidar àmbits tecnològics en els quals el paper que hi juga la digitalització fa que avancin, també, a velocitats elevades: biomedicina, química, desenvolupament de fàrmacs...

En aquest context, és més rellevant que mai que les empreses prenguin consciència de que formen part d’un ecosistema d’innovació on s’hi troben els elements necessaris per facilitar l’adopció tecnològica i l’activitat innovadora.

Els límits físics que determinen un ecosistema d’innovació són territorials. Així, podem referir-nos a l’ecosistema d’innovació d’un districte o barri, d’una ciutat, d’una regió, d’un país... Però, en qualsevol cas, en tots els ecosistemes d’innovació s’hi identifiquen un sèrie d’agents que clau i necessaris per a l’eficiència del que hi transcorre. De forma genèrica, aquests actors es poden agrupar en les següents categories: 

• Agents Vinculadors: són institucions, tant públiques com privades, que, entre les seves múltiples funcions, tenen la de connectar organitzacions amb interessos similars per tal d’aprofitar sinèrgies i prendre un major impuls entre elles. Seria el cas de les cambres de comerç, les patronals o agències públiques de suport a la innovació.
• Agents Habilitadors: són aquells que aporten recursos a l’ecosistema per a potenciar el desenvolupament de nous projectes, ja sigui dins o fora del propi hàbitat. És a dir, proveeixen d’eines, recursos financers, infraestructures, talent o consultoria. Corresponen a iniciatives com incubadores, acceleradores, fons d’inversió, centres de formació o espais de co-working, entre d’altres.
• Agents Generadors de Coneixement:  organismes i institucions enfocats a la recerca i el desenvolupament. Actors de l’ecosistema que generen coneixement i que, a la vegada, impulsen la creació de nous projectes i desenvolupen tecnologies i solucions tecnològiques innovadores. És el cas dels centres tecnològics, dels centres de recerca i de disseny o d’alguns departaments universitaris.
• Agents Promotors: són aquells actors que realitzen tasques de difusió, divulgació, disseminació i foment de la innovació que té lloc en l’ecosistema. En aquesta categoria hi trobem agències públiques o mitjans de comunicació.
• Comunitats: es tracta d’un tipus d’agents que neix sovint sense una estructura ni una organització formal i que ha anat sorgint en els ecosistemes de forma visible els darrers anys. Les comunitats es conformen, creixen i es desenvolupen més enllà de les polítiques públiques d’innovació i aporten estabilitat i sostenibilitat a l’ecosistema. 

Les empreses han d’anar aixecant regularment la vista del seu dia a dia per poder percebre l’ecosistema que els envolta i poder prendre aquelles decisions que els permeti aprofitar els agents que el conformen de la manera més eficient i intel·ligent possible.