Des de fa dècades, parlem de la necessitat de fer les coses de manera més sostenible. La necessitat de reciclar, de no menjar ultraprocessats, els electrodomèstics de classe A + i els edificis sostenibles... Tot això ho portem veient en el nostre dia a dia des de fa dècades. No obstant això, fins ara la sostenibilitat es considerava com a una cosa extra: alguna cosa premium i cara. Era un nice to have, però no una necessitat. Es quedava com un nínxol de mercat amb un públic fidel, però reduït que estava disposat a pagar una prima per productes corrents. Fins i tot fa menys de cinc anys, quan plantejàvem realitzar un projecte buscant els més alts nivells de sostenibilitat, la primera pregunta sempre era si valia la pena invertir més si l'usuari no ho valorava.

Els últims dos anys, s’ha capgirat totalment aquesta percepció. La societat s'ha adonat que no podem seguir mirant cap a un altre costat. Tots hem de canviar perquè, amb uns quants, no serà suficient per canviar un rumb que ens afectarà a tots. La sostenibilitat ha d'estar en el centre de totes les estratègies polítiques, comercials i empresarials perquè la societat ja ho exigeix. Un producte que no segueix aquesta estratègia s'ha convertit en obsolet i a mesura que la societat vagi exigint més, més pressió farà perquè fem les coses millor.

Actualment la primera pregunta que sorgeix quan es planteja un nou projecte és: "És sostenible?". Fins i tot la nostra pròpia percepció de la sostenibilitat ha canviat. Es podria dir que hem passat de pensar en el fet de reduir l'impacte de la nostra activitat en el planeta a un concepte de sostenibilitat molt més ampli: la sostenibilitat de l'economia, dels recursos naturals, de la nostra forma de viure, i fins a la sostenibilitat de la nostra pròpia existència. I no només de sostenir, sinó de tenir un impacte positiu que serveix per millorar la nostra societat i el nostre entorn. Hem d'alegrar-nos d'aquesta nova sostenibilitat mainstream, encara que ja no sigui tan cool i alternativa, perquè això significa que farem les coses millor i aquesta millora arribarà a més persones.

Cal recordar que el 1990 es va acordar eliminar l'ús de gasos clorofluorocarbonis (CFC) abans de l'any 2000 a causa del seu impacte en la capa d'ozó. L'acord de Mont-real va ser adoptat en 197 països i avui en dia la capa d'ozó ja està recuperant-se, i es preveu que arribi a nivells similars als anys 80, abans de 2050. L'acord de Mont-real demostra que, si ens posem tots a treballar en la mateixa direcció, som capaços d'aconseguir metes que semblen impossibles.

Amics "verds", benvinguts al mainstream. Anem a canviar el món.

Article publicat a MetaData.