Josep Miquel Piqué, Director Executiu de La Salle Technova

La innovació s’ha convertit en un aspecte fonamental en el desenvolupament econòmic i social de les societats modernes; impulsa la competitivitat empresarial i, a la vegada, crea llocs de treball i millora la qualitat de vida dels ciutadans. El procés d’innovar, però, no és aïllat. No és quelcom que adquireix el seu màxim potencial des de la iniciativa individual, sinó que es fonamenta en la col·laboració entre diversos actors i es maximitza si es fomenta en ecosistemes vibrants. Un exemple paradigmàtic d’aquesta sinergia és el districte 22@ de Barcelona, on centres de coneixement, empreses i institucions públiques col·laboren per transformar un entorn urbà en un pol de desenvolupament innovador. 

• Com creus que la col·laboració entre startups, empreses i institucions educatives augmenta la innovació?

L'innovació es desenvolupa com a ecosistema d'innovació, com el cas del 22@, quan universitats, empreses i administració treballen de plegats per propòsits comú. Amb aquest sentit, les universitats i centres de recerca, proporcionant talent i tecnologia, les empreses proporcionant no només les startups, no els inversors i les corporacions d 'un ecosistema, on poder créixer aquesta necessitat de les empresarials, i un poder públic que, des del planejament urbà, o des de la regulació, incentiva amb l'àmbit local, autonòmic o nacional el desenvolupament d'aquest ecosistema. Per tant, treballar un ecosistema significa l 'articulació de tots els agents per aquest propòsit, que és el camí per al creixement. O sigui, el camí per al creixement és tenir un propòsit comú per establir una estratègia comú. 

• Em podries posar 'algun exemple de la concreta d'iniciativa de col·laboració entre aquesta quàdruple hèlix?

De fet, el 22@ ja ha desenvolupat al diari de la seva història estratègies público -privades des dels hard factos, com el cas de Districlima, on s'havia desenvolupat tot el sistema de climatització del districte, on es fa una suma d’iniciativa pública i privada per aquest propòsit, que era, en aquest cas, la climatització. 

Però també activitats com Almogàver Business Factory, que el que feia i fa és crear una plataforma física per ser una incubadora d’incubadors. Per tant, l'Ajuntament crea una infraestructura física amb el que es convida a iniciatives, com InLea, a desenvolupar activitats dins d 'aquest espai. Per tant, la lògica publicoprivada significa assegurar que universitats, empresaris i administració treballen plegades per aquest propòsit. Si el propòsit és l'impacte que és l 'ocupació, si el propòsit és el PIB, o el propòsit és l 'impacte a nivell de comunicació. 

• Com poden col·laborar les empreses amb aquest ecosistema innovador per impulsar projectes que tenen impacte internacional?

Bé, les empreses, de fet, ja fan una gran feina, que és ocupar el talent local i internacional per tal de desenvolupar activitats no només a nivell local, sinó també a nivell internacional, empreses com T -Systems, empreses com Indra, treballen des de Barcelona pel món. És en aquest sentit que veiem que l 'ecosistema no només és un articulador local, sinó que és un conector global. I aquí veiem com les empreses són veritables ascensors internacionals, perquè empreses com T-Systems, que té seu a Barcelona, però té seu a altres llocs del món, transfereix coneixement i activitat generada aquí per implementar-la a diferents llocs del món. 

• Quins creus que són els principals obstacles a l 'hora de fomentar aquesta col·laboració dins, específicament, de l 'ecosistema 22@? 

Més que obstacles, el que voldria traslladar és que estarem a diferents fases de l'evolució del districte del 22@. Un moment va ser el moment d 'incepció amb el que es dissenya el 22@ des del planejament urbà, on l'alcalde Clos lidera la transformació d'un antic districte industrial amb un districte basat en el coneixement. Una fase de llançament amb el que es desenvolupen els primers infraestructures i les primeres empreses, com T -Systems o empreses com Indra que s'instal·len al districte. I després una fase de creixement amb la que comencem a clasteritzar i comencem a desenvolupar iniciatives al districte, i arribem als números que estem arribant d'ocupació i d'empreses instal·lades. I ara just comencem l'etapa de maduresa, una etapa amb la que no només s'articula localment el districte, sinó que es connecta internacionalment i que, d'alguna forma de respondre i assegurar que hi ha una harmonia entre la capa física, els hard factors, la capa lògica, els soft factos, la capa més econòmica i la capa social, una capa social amb el que s 'integren els treballadors del districte i el districte amb els seus ciutadans, també s'incorporen a interaccionar amb les empreses i l'entorn del 22@. Per tant, és clau en aquests moments la governança, una governança que faci del 22@Network Barcelona el veritable orquestrador de les activitats del 22@.