Quan emprendre encara no era tendència

Quan vaig començar a emprendre, les paraules startup, ecosistema, venture capital o innovació oberta encara no formaven part del vocabulari empresarial quotidià. Emprendre era tenir una idea, creure-hi, construir un equip i convèncer els altres que aquella visió podia convertir-se en una empresa. I fer-ho sent dona afegia una realitat evident: érem molt poques.

Vaig iniciar la meva trajectòria en un moment de transformació extraordinària dels sectors de la tecnologia, internet, els mitjans i l’entreteniment. Tot semblava estar per construir, i aquella sensació de possibilitat va despertar una manera d’entendre la vida professional que m’ha acompanyat sempre: detectar oportunitats, assumir riscos i convertir idees en projectes.

Davant del capital risc

Una de les experiències que més va marcar la meva trajectòria va ser crear el meu propi projecte empresarial i sortir a buscar inversió. En aquell moment l’ecosistema era molt més petit: hi havia menys inversors especialitzats, menys acceleradores i molts menys referents femenins.

En aquest context vaig aconseguir que Caixa Capital Risc apostés pel meu projecte i es convertís en inversor de la companyia. Aquella operació em va convertir en la primera dona emprenedora en la qual Caixa Capital Risc va invertir. És una fita de la qual em sento especialment orgullosa, però el més important va ser tot el que vaig aprendre durant el procés.

Vaig aprendre a defensar una idea quan encara no tens totes les respostes; a presentar un model de negoci davant d’inversors; a acceptar preguntes incòmodes; a revisar les pròpies conviccions; a construir equips i gestionar recursos limitats. I, sobretot, vaig entendre que una bona idea no és suficient: cal construir al seu voltant les condicions perquè pugui créixer.

De Silicon Valley a Barcelona

La meva trajectòria em va portar també a Silicon Valley, on vaig dirigir un Knowledge Center for Entrepreneurs. Viure de prop aquell ecosistema em va permetre entendre que les empreses innovadores no creixen de manera aïllada. Creixen quan al seu voltant hi ha universitats, inversors, centres de recerca, corporacions, emprenedors, talent i administracions capaces de connectar-se. Aquesta idea ha estat determinant en la meva manera de treballar: la innovació és tecnologia, però sobretot és connexió.

De crear empreses a construir ecosistemes

Amb els anys, el meu paper ha evolucionat. He passat de preguntar-me com podia fer créixer la meva empresa a preguntar-me com podem ajudar a créixer centenars d’empreses. Avui, des de 22@Network Barcelona, treballo per connectar empreses, startups, universitats, centres tecnològics, administracions i talent perquè apareguin noves oportunitats.

Quan parlo amb una persona emprenedora recordo perfectament què significa estar a l’altre costat de la taula: buscar un client que encara no et coneix, convèncer un inversor, tenir més idees que recursos i prendre decisions sense disposar de tota la informació. Aquesta experiència emprenedora ha condicionat profundament la meva manera de dirigir.

Emprendre és una actitud

Amb el temps també ha canviat la meva definició d’emprenedoria. Emprendre no és només crear una startup. És detectar una oportunitat abans que sigui evident, atrevir-se a proposar alguna cosa que encara no existeix, mobilitzar persones al voltant d’una idea, assumir riscos calculats, aprendre ràpidament i saber tornar a començar. Aquesta mentalitat és necessària en una startup, però també en una multinacional, una universitat, una administració o un districte d’innovació.

Obrir portes i deixar-les obertes

Quan penso que vaig ser la primera dona emprenedora invertida per Caixa Capital Risc, sento orgull, però també la consciència que ser “la primera dona” significa que fins aquell moment hi havia un espai on pràcticament no hi érem. Avui tenim moltes més dones creant empreses, liderant projectes tecnològics i entrant en el món de la inversió, però encara queda camí per recórrer.

Per això crec que els referents femenins continuen sent necessaris. No perquè totes hàgim de seguir el mateix camí, sinó perquè les dones que venen darrere nostre puguin escollir entre molts camins diferents.

Després de més de 25 anys vinculada a la tecnologia, internet, la innovació i el desenvolupament empresarial, continuo sentint-me emprenedora. He passat de crear projectes a contribuir a crear ecosistemes; de buscar connexions per a la meva empresa a generar connexions perquè altres empreses puguin créixer; de trucar a portes a intentar que aquestes portes estiguin obertes per als que venen darrere.

I si alguna cosa m’agradaria que quedés de la meva trajectòria com a dona emprenedora no és només haver estat la primera. És haver contribuït, encara que sigui una mica, a fer que moltes altres ja no hagin de ser-ho.

“Ser la primera només té sentit si contribuïm a fer que moltes altres ja no hagin de ser-ho.”