ELS CANVIS SOVINT ESPANTEN, SENSE ELLS NO SERÍEM by Albert Blanch

per Mar Puigbert Moreno,

La transformació urbana post olímpica que es va dur a terme al districte de Sant Martí al Poblenou de Barcelona, conegut com a 22@, avui es troba en un moment que pot esdevenir una gran oportunitat per transcendir del seu objectiu principal, en gran part assolit. Dividim la història d’aquesta transformació en quatre etapes:

Primera etapa (1998-2004): en la que es conceptualitza un imaginatiu pla urbanístic per transformar més de cent-deu illes de l’Eixample qualificades de 22a (industrial) a 22@, amb la idea de fer ciutat i d’atraure activitat econòmica d’empreses tecnològiques i de telecomunicacions (TIC).

Segona etapa (2005-2014): en la que es desenvolupen un nombre important de planejaments derivats i projectes que permeten assolir els canvis d´us (de 22@ a 22@T), es consolida el canvi d’industrial a terciari. Tanmateix, després d’uns quants anys de força activitat, amb l’arribada de la crisi el 2009, s’alenteixen dràsticament, per bé que es consolida gran part del 22@ sud.

Tercera etapa (2014-2020): en la que es reprenen i consoliden els planejaments i projectes aturats alhora que s’inicien tímidament estudis preliminars. D’una banda, es completa el 22@ sud i, poc a poc, es posa la vista al nord. Si bé cal remarcar que, avui dia, la situació general a Barcelona i, en particular al 22@, és conseqüència de diversos factors que han convergit i desencadenat en un importantíssim nombre de projectes terciaris (edificis d’oficines, residencies i altres). Aquests factors són entre d’altres:

— Necessitat d’atreure i retenir talent

— Obsolescència i manca de qualitat dels edificis d’oficines existents

— Reducció dràstica dels projectes hotelers conseqüència del PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics)

— Demanda d’edificis de darrera generació (benestar de les persones)

— Reducció severa dels projectes d’habitatges per l’aplicació del 30%

— Pressió inversora local i estrangera per posicionar-se al districte

En definitiva, en aquesta tercera etapa, s’ha passat d’un destí proposat per l’oferta a un de sol·licitat per la demanda.

I ara s’encara una quarta etapa de transformació (2021-2030) en la que es reconeix la feina feta que ha proporcionat un nombre elevat de carrers, passatges, parcs, places, edificis, etc. de darrera generació i amb altíssimes ocupacions que, en conseqüència, han incrementat el nombre de persones que venen a treballar al barri. I és aquí on rau el quid de la qüestió: per què venen? Si tanta gent es desplaça per anar al seu lloc de treball, no seria fantàstic (o desitjable i segurament normal) que poguessin viure a prop de la feina amb tot el que representa el consum de temps i energia? A més, un altíssim percentatge són estrangers que volen viure al Poblenou, la qual cosa deriva en gentifricació en no haver-hi disponible un parc d’habitatges adequat.

Ara bé, l’actual normativa no permet construir habitatges, de manera que caldria ser tan imaginatius com es va ser a la primera etapa. Avui dia les necessitats han canviat i demà ho seguiran fent. Com deia el pare de la relativitat “no pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix”. No defugim fórmules noves com els coliving i cohousing, a mig camí entre l’habitatge convencional, la residència, l’aparthotel i l’hotel; ja que amb una bona regulació es podria resoldre una part del problema. Conscient de les dificultats i reticències, però des de l’optimisme que practico, suggereixo que entre tots ho aconseguim.


By Albert Blanch, Arquitecte BCA

Comentaris


Per comentar, si us plau inicia sessió o crea't un compte