Els professionals del districte 22@ reivindiquen que la situació serà especialment complicada a les zones tensades on ja existeix escassetat d’immobles d’ús residencial

La Llei pel dret a l’Habitatge o, més comunament coneguda com a Llei d’habitatge, va estar definitivament aprovada en la sessió plenària del Senat ahir dimecres al matí. Segons argumenta la Moncloa, l’objecte d’aquesta llei és garantir el dret constitucional a un habitatge digne per a aquells col·lectius més vulnerables. 

Es tracta d’una llei ambiciosa que pretén abastar diferents àmbits del mercat immobiliari i que no ha trigat a despertar especial desconfort entre els professionals del sector, especialment amb relació al lloguer d'immobles. 

Enric Urreta, President del 22@Network BCN, l’associació empresarial del 22@ de Barcelona, argumenta que al districte, l’opinió popular, fins i tot entre propietaris, és que la manca d'habitatge accessible a preus raonables és “un problema real, molt greu i insostenible” el qual “s’hauria d’haver escomès fa ja molt temps”.

Així mateix, el sector opina que la nova llei no serà la solució, ja que aquesta se centra a donar resposta a curt termini a les problemàtiques actuals, com és l'exclusió dels inquilins del mercat residencial, en comptes d’abordar “l’arrel del problema i atacar les casuístiques” que han portat al mercat fins a l’escenari present.

CLAUS PRINCIPALS 

Un dels punts més importants d’aquesta nova llei és la declaració de “zona tensada” a aquelles àrees on conflueixin dues condicions: que a la zona en qüestió el cost de la hipoteca o el lloguer mensual superi el 30% de la renda mitjana; i que el preu de venda o lloguer de l’habitatge hagi augmentat 3 punts per sobre de l’IPC en els cinc anys previs a la declaració d’àrea tensada. Dependrà dels governs autonòmics declarar aquest tipus de zones i els permetrà aplicar limitacions al preu del lloguer. 

Una de les mesures més polèmiques ha sigut la de posar límit a l’actualització anual dels lloguers i la desvinculació de l’IPC. Concretament, el límit serà del 3% quan actualment és del 2%. A més, les comissions immobiliàries a partir d’ara les pagarà el propietari. 

La llei també inclou mesures per a l’impuls d’habitatge públic, garantir una millor protecció davant dels desallotjaments i millorar les relacions entre les parts d’un contracte d'arrendament. Tot plegat fa una nova distinció entre grans tenidors i petits propietaris. 

DISCREPÀNCIES DEL SECTOR

Entre els socis del 22@Network BCN, gestores i immobiliàries del districte com Armadans Sancho, defensen que les conseqüències de la norma només seran bones per als inquilins que a hores d’ara tenen un contracte en vigor, ja que la pujada de preus es contindrà i els lloguers poden baixar en les zones que siguin declarades tensades. 

D’altra banda, Manuel Sancho, Soci Director d’Armadans Sancho, argumenta que la nova llei “no millora les garanties de cobrament, no agilitza els processos judicials i tampoc planteja cap protecció contra els danys que alguns causats als habitatges”, fet que converteix l'elecció del futur inquilí en un factor clau per als propietaris.

Des del sector, a més, es considera que la llei no genera al·licients per als grans propietaris per a incrementar l'oferta, per la qual cosa resulta raonable pensar que per aquesta es mantindrà o disminuirà. Per contra, cal considerar que el petit propietari podria obtenir una motivació fiscal per a mantenir l'oferta de lloguer i rebaixar preus que la bonificació de l'impost sobre la renda, que passa del 50% general al 90%, una qüestió innovadora de la Llei–si els contractes de lloguer es formalitzen amb una durada de deu anys o es rebaixa el lloguer–però que pot tenir un recorregut molt curt perquè l'inquilí no té cap obligació de complir la durada del contracte podent-lo rescindir unilateralment. 

En definitiva, des del sector no hi ha la percepció que la Llei millori la situació del mercat de lloguer. Contràriament, els futurs inquilins s'enfronten a una oferta que a poc a poc serà menor i a uns requisits de solvència cada vegada majors. Als actuals propietaris els serà més difícil fer justificables els costos de manteniment i actualització dels habitatges oferts, que en quedar obsolets una gran part, derivaran al mercat de venda.

FOCUS SOBRE BARCELONA: 22@

L’Assessoria Rangel argumenta que, tenint en compte que Barcelona serà una de les declarades àrees tensades, la situació al districte 22@ pot ser “especialment complicada donada la falta d’habitatge lliure disponible”. 

Eva G. Rangel, Sòcia fundadora i Directora Executiva de l’Assessoria Rangel, declara que  davant l’aprovació de la norma “molts propietaris estan valorant el fet de vendre abans de tornar a llogar”, ja que aquesta llei limita el preu de lloguer que brinda un mercat lliure, “el qual es regula entre l'oferta i la demanda”. Per tant, segons l’assessoria, és probable pensar que rere l’aprovació de la Llei encara n’hi hagi menys habitatge de lloguer disponible.

De fet, aquesta qüestió ha estat reivindicada per l'associació en reiterades ocasions recentment aprofitant el context electoral. Concretament, la demanda del 22@Network BCN davant els alcaldables ha estat la de promoure l’ús residencial per garantir l’habitatge als treballadors del districte. 

Enric Urreta, president de l’entitat, remarca la necessitat d’abordar de forma urgent aquesta problemàtica. Per aquest motiu, l'associació proposa una sèrie de mesures, les quals executades en el seu conjunt, fomentarien l’increment de la disponibilitat d'habitatges al mercat de lloguer i garantirien l’estabilitat dels preus. 

Entre les propostes més destacades, el 22@Network BCN emfatitza: estudiar la flexibilitat de llicències, garantint la seguretat jurídica, que permeti canvis àgils de les activitats o usos dels espais sense penalitzar aquest canvi si es produeix entre l’ús residencial i d’oficina; incrementar el sòl disponible per la construcció d’habitatge lliure, millora que pertany a les competències del futur consistori; materialitzar l’oferta d’habitatge social recollit per l’última MpPGM del 22@; generar i promoure les condicions perquè el coliving esdevingui una realitat; defensar de forma efectiva la propietat privada dels propietaris davant la inseguretat i la por a l’okupació dels seus actius.

L’associació adverteix que la iniciativa del govern central i la inacció de les administracions locals i autonòmiques no ajudarà al fet que a la zona 22@ esdevingui un espai on viure i treballar. A una zona tan plena de vida professional i empresarial, els treballadors d’aquestes empreses continuaran sense poder gaudir d’una oferta suficient d’habitatge.