La restauració de certs tipus de ceguesa serà possible durant la propera dècada. Els avenços de la investigació proporcionen noves teràpies que combinen la medicina regenerativa, la teràpia gènica, la fotònica i la nanotecnologia, entre d’altres. Els nous tractaments permetran curar les malalties degeneratives de la retina, la principal causa de pèrdua de visió.

“Anirem eliminant formes de ceguesa, una a una”, assegura Jordi Monés, líder d’aquest B·Debate i director de la Barcelona Macula Foundation, sobre algunes patologies que fins ara no tenien tractament i que ara podrem començar a controlar. Per a aquells pacients que han patit un deteriorament irreversible, l’única solució per restaurar la visió serà repoblar amb cèl·lules noves que s’integrin en aquest teixit atròfic. La teràpia gènica pot contribuir a la viabilitat d’aquests transplantaments, així com també a intentar evitar que les malalties arribin a fases avançades.

“La recerca aplicada, la col·laboració multidisciplinar i la transferència de les tecnologies són factors claus per assegurar un impacte real en la societat general, i en particular als pacients afectats per aquestes patologies. És per això que aquest B·Debate permet crear col·laboracions amb aquest objectiu”, explica Joan Parra, director general de LEITAT.

Al món hi ha 285 milions de persones amb problemes de visió: 39 milions de persones són cegues i 246 milions més tenen una visió baixa, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’organisme internacional s’ha proposat eliminar les formes de ceguesa que es poden prevenir de cara al 2020.

Avui i ahir investigadors nacionals i internacionals es reuneixen a CaixaForum Barcelona a la trobada B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social  “la Caixa”, liderada per la Barcelona Macula  Foundation, amb la col·laboració del Centre de Regulació Genòmica  (CRG) i Fundació LEITAT, per parlar sobre els principals avenços científics per lluitar contra les diferents formes de ceguesa.

La degeneració  macular és el trastorn de ceguesa més important associat a l’edat i l’envelliment de l’ull, així com la causa principal de ceguesa al món occidental. 1 de cada 4 persones de més de 80 anys patirà degeneració macular associada a l’edat (DMAE), una malaltia que dificulta la lectura i la capacitat de reconèixer cares. A l’Estat espanyol hi ha 300.000 persones afectades.

Els factors de risc estan relacionats amb la genètica de cada persona, però també intervenen altres factors que es poden prevenir com el tabaquisme, l’exposició excessiva a la llum solar, els mals hàbits alimentaris i el sobrepès.

La retinitis  pigmentària és la principal causa de ceguesa total, degenerativa i hereditària, que afecta 1 de cada 2.000 persones i és la principal responsable de ceguesa total. A l’Estat espanyol més de 15.000 persones tenen retinitis pigmentària i fins a 60.000 persones són portadores de mutacions genètiques responsables d’aquesta malaltia.

La malaltia  de Stargardt és una malaltia minoritària (i hereditària) sense tractament que suposa la principal causa de distròfia macular que afecta a la gent jove, adolescents i menors de 20 anys. Una de cada 4.000 persones pateix aquesta malaltia encara que no manifesti cap símptoma durant les primeres dècades de vida.

A més dels ponents de la roda  de premsa, els següents científics participen al congrés i estan disponibles  per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:

• Jordi Monés. Líder d’aquest B·Debate, dirigeix la Barcelona Macula Foundation i l’Institut de la Màcula, centres de referència en la investigació, tractament i maneig de malalties degeneratives de la retina. Doctor en medicina i cirurgia, oftalmòleg, especialista en retina, màcula i vitri, i referent en la recerca clínica de la degeneració macular associada a l’edat, actualment amb especial interès en la seva forma atròfica.
• Marco A. Zarbin. Professor i president de l’Institut Oftalmològic i de Ciències Visuals de l’Escola Mèdica de Nova Jersey (EUA). New Jersey Medical School. Expert en patologia molecular, busca biomarcadors de la DMAE per prevenir-la.

• Caroline Klaver. Investigadora de la Universitat de Rotterdam (Països Baixos), coordina el projecte europeu de recerca EYE-RISK, que intenta trobar nous biomarcadors per predir aquells pacients que patiran DMAE amb més agressivitat i trobar noves teràpies.
•  
• Jayakrishna Ambati. Vicepresident del departament d’oftalmologia i ciències visuals de la Universitat de Kentucky (EUA). Investiga els mecanismes moleculars implicats en el desenvolupament de DMAE per trobar noves teràpies.

El programa detallat del B·Debate “Fighting blindness. Future  challenges and opportunities for visual restoration” (Lluitant contra la ceguera. Reptes y oportunitats del futur per la restauració de la visió) està disponible en aquest enllaç.