El dinamisme del mercat laboral marcat per l’acceleració digital i una alta competència, ens situa a tots els sectors davant de nous i impredictibles desafiaments a mitjà i llarg termini. Un escenari ple de reptes i incògnites que ens obliga a revisar i adaptar amb agilitat els rols i les competències professionals.

És en aquest context que la formació al llarg de la vida cobra una nova rellevància: ni els coneixements adquirits prèvia o puntualment durant la trajectòria professional, ni les habilitats desenvolupades a les diverses responsabilitats, són estables ni fixes en períodes laborals cada cop més extensos i canviants. Segons un recent informe sobre el Futur de l’Ocupació del Fòrum Econòmic Mundial, al 2027 es preveu que el 44% de les habilitats bàsiques dels professionals es vegin alterades, en un context en el qual la tecnologia avança a més velocitat que la capacitat de les empreses per dissenyar i desenvolupar programes de formació.

Les entitats formatives tenim al davant un desafiament apassionant: ser capaços d’oferir serveis de formació permanent de valor i utilitat, que donin resposta real a aquestes noves demandes del mercat laboral, i ho facin adaptades a cada etapa del desenvolupament professional i personal dels diferents professionals: júniors, mid-career managers, perfils més sèniors i experimentats.

Per fer-ho, la complicitat amb el teixit empresarial i el treball en col·laboració amb organitzacions de referència de l’entorn serà clau a l’hora d’identificar noves necessitats de formació i dissenyar programes alineats en conseqüència a cada moment. Enfortir el binomi formació-empresa esdevé ara més essencial que mai per oferir una formació de qualitat, pertinent i, sobretot, enfocada a les necessitats canviants de cada perfil.

Les entitats que oferim formació al llarg de la vida no hem de posar l’accent en la digitalització de les nostres metodologies formatives, donat que ja fa temps que tot és digital a la formació. Però sí posar el focus en el digital first com a vehicle d’intensificació de l’aprenentatge en cada una de les seves fases: solució a problemes o necessitats individuals concretes (Problem Based Learning); projectes per desenvolupar una solució en equip davant un projecte complex (Project Based Learning); o missions col·lectives que afronten reptes socials complexos, multivariables (Challenge Based Learning). Les modalitats d’aprenentatge digital i les eines es moderaran davant les particularitats de les necessitats de cada fase per fer-les experiències flexibles, personalitzades i compatibles amb la vida personal i professional de les persones.

La formació permanent té el gran repte d’enfocar l’aprenentatge al llarg de la vida centrant-se en les necessitats canviants de les persones que integren els sectors productius, més que en les necessitats de les “professions” adquirides tradicionalment. Tot això, en un context a on les competències transversals com el pensament crític, la resiliència, l’ètica professional o la capacitat de resolució de problemes en escenaris incerts siguin treballats de manera transversal i intensiva. Només així podrem seguir connectats al canvi i seguir connectats al futur.

Jorge García de la Cámara
Director de Creixement de la UPC School