Ja fa 3 anys que em vaig incorporar a la junta directiva del 22@Network, l’associació que representa el districte de la innovació a Barcelona. Només entrar, vaig veure que es tractava d’una junta molt tractora, on tots i cadascun dels membres lideraven un projecte associatiu, una junta que encara que estava força masculinitzada tenia sensibilitat per la igualtat de gènere. Tot just arribar em van proposar Liderar el Cicle de Dones en Valor, impulsat inicialment per l’Anna Mercadé i la Cristina Oliva, i que ara es trobava des de feia un parell d’anys aturat. 

El projecte 'Dones en valor' amb un format de 4 dinars col·loqui anuals volia donar visibilitat a dones referents per explicar les dificultats trobades i les característiques del seu sostre de vidre personal generant a la vegada xarxa entre les dones assistents. No tenia clar el lideratge d’aquest projecte, fins que van ser les pròpies dones del districte les que van demanar intensament reactivar-ho i ho vaig entomar. He de reconèixer que no m’apassionava la idea.  Una de les coses més valuoses de les que disposem a la vida és el temps, un bé escàs que hem de saber a gestionar intel·ligentment, i per això acostumo a invertir-lo només en projectes que em motivin, apassionin i que a la vegada gaudeixi i, en aquella època, no entenia perquè es necessitava un espai de trobada per explicar les dificultats de ser dona. 

Vam arrancar el cicle parlant de Ciència, de Tecnologia, de Periodisme, del Mon Social i el Tercer Sector, d’Història, de Cultura, de Disseny, de Salut. 2 anys, 8 cicles, 8 dones referents, segures del seu valor, valentes, exitoses, destacades dins dels seus sectors i de la societat en general. En paral·lel, una audiència fidel, entregada i creixent, i per mi ... tot un aprenentatge, no només de les DONES EN VALOR que exposaven les seves experiències, si no també del VALOR DE LES DONES, del poder de la seva xarxa, del seu suport, de la força de la SORORITAT. Un terme que no havia sentit mai i que em va captivar: la fraternitat entre dones, el lligam estret basat en la solidaritat, en compartir experiències, interessos i preocupacions.

Vaig tenir la possibilitat d’experimentar com escoltant aquestes dones referents, la resta de dones creixien, s’apoderaven, creien més en si mateixes, en la seva forma de viure i de lluitar per un mon més igualitari i més just, en el que néixer dona no representi una desavantatge social.  Vaig veure com, independentment del sector econòmic on les dones hi treballin, de la seva formació, de la posició que ocupin laboralment, totes han viscut biaixos de gènere, accions discriminatòries conscients o inconscients que de vegades no detectem però que cal aturar per evitar situacions de desigualtat. 

Han sigut molt anys en que a les DONES se’ns ha definit com el “sexe dèbil”, no va ser fins al 20 de desembre de 2017 que la RAE va canviar la seva definició al Diccionari de la llengua espanyola, per incorporar el matís del terme com a despectiu i discriminatori. Com aquesta, hi han moltes etiquetes, moltes definicions errònies, una història de desigualats que cal trencar, perquè a dia d’avui encara estan molt interioritzades i impedeixen l’autoconfiança i evolució de la dona tant en la seva vida personal com professional.

Aquesta experiència, aquest projecte al que continuo vinculada ara convertit en Comissió m’ha fet canviar, obrir els ulls, i activar-me per tal d’accelerar la igualtat de gènere, perquè son moltes petites accions les que provoquen el canvi. Tots nosaltres hem d’activar-nos per fer d’aquest un mon millor. Que no ens doni por definir-nos com FEMINISTES, amb orgull, sense vergonya, perquè es responsabilitat de tots crear un mon on el sexe no representi una etiqueta que et digui que pots o no estudiar, a que et pots o no dedicar, fins a on pots o no arribar. Vull viure en un mon amb igualtat, respecte, admiració i aprenentatge entre sexes. T’hi sumes? Doncs visibilitza, promou i reconeix el VALOR DE LES DONES.